Projectar el paisatge

Professorat: Antoni Martínez Taberner i Maria Bel Riera, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears.

Dates i horari: del dia 1 de febrer al 2 de març, cada divendres de 18 a 20 hores i cada dissabte de 9 a 13 hores.

Lloc: aula 7 de l’edifici Sa Riera.

Nombre d’hores: 30.

Places: 30 com a màxim.

Crèdits de lliure configuració de la UIB: 3 crèdits
Hores de formació permanent de professorat: 20

Alumnat: taller indicat per a professorat en general, graduats en arquitectura, enginyeria i disseny, així com persones del sector turístic i persones interessades en els valors estètics i ambientals del territori. És convenient tenir predisposició pels estudis de camp i per la valoració estètica del paisatge, i conèixer les eines per projectar i d’expressió gràfica, així com coneixements bàsics de flora i predisposició per a la botànica.

Objectius

L’estudiant ha de poder reconèixer els factors pertorbadors i limitadors d’un determinat paisatge i la vegetació adient per utilitzar en la restauració. Ha d’aprendre a interpretar els estils de jardineria i les tècniques utilitzades en els jardins històrics així com les espècies característiques de cada estil. Ha de reconèixer les possibilitats d’actuació de cada lloc i les noves tendències en el disseny del paisatge i la jardineria en un context d’intervencions ambientalment amigables, ecoeficients i sostenibles. En el taller s’ha de familiaritzar amb les pautes de disseny i de representació

Metodologia

Combinarem les classes magistrals per exposar els conceptes bàsics (10 hores) amb sortides de camp (8 hores). Incidirem en l’aspecte pràctic del taller (10 hores) i dedicarem un espai a comentar les lectures recomanades (2 hores).

Continguts

Bloc 1. Introducció

  • Unitat 1. Paisatge: concepte i percepció del territori. Terminologia paisatgística i jardinera.
  • Unitat 2. El paisatge a l’art i la percepció estètica del territori. Pintors i paisatge.
  • Unitat 3. El territori i la seva història com a paisatge. Evolució dels paisatges antròpics. Paisatges amb gestió cinegètica. L’etnopaisatge, paisatges seminaturals, paisatges rurals, paisatges urbans, paisatges industrials i postindustrials.

Bloc 2. Pautes de disseny

  • Unitat 1. El procés projectual.
  • Unitat 2. La sintaxi del paisatge: composició, la línia, la forma, l’estructura vegetal, la textura, el contrast, el balanç i l’equilibri, l’atracció i la competència, transicions, comprensió del lloc, integració i diàleg, estil i coherència general, conservació i integració de valors patrimonials culturals i naturals, detalls.
  • Unitat 3. Fases de disseny. La relació amb l’entorn i l’apropiació del paisatge. Les proporcions i la diversitat. La utilització de l’aigua ornamental. La terra i els paviments.
  • Unitat 4. La utilització de les plantes per dissenyar la llum, les ombres i les transparències. La utilització de les plantes per dissenyar calendaris de colors, d’olors, de sons i de sabors.

Bloc 3. Interpretació dels diferents estils jardiners

  • Unitat 1. Jardineria antiga. Mesopotàmia, Pèrsia, Egipte, Grècia i Roma.
  • Unitat 2. Jardineria medieval europea.
  • Unitat 3. Jardineria islàmica.
  • Unitat 4. Jardineria oriental.
  • Unitat 5. La jardineria del Renaixement.
  • Unitat 6. La jardineria clàssica del racionalisme.
  • Unitat 7. La jardineria paisatgística.
  • Unitat 8. L’eclecticisme i altres estils jardiners contemporanis.

Bloc 4. La jardineria pública i tendències actuals

  • Unitat 1. El parc públic.
  • Unitat 2. Evolució del verd urbà.
  • Unitat 3. Paisatgistes contemporanis i noves tendències.

Pràctiques

  • La representació del paisatge: el dibuix del paisatge. La fotocomposició. Disseny assistit per ordinador.
  • Pautes de disseny: escoltar el lloc. Funció i forma. Ordenació, composició, proporció, harmonia i coherència. Elements constructius.
  • Elements vegetals.

Sortides

  • L’evolució del verd urbà de la ciutat de Palma.
  • Jardins històrics de Mallorca. Raixa i Alfàbia.

Bibliografia bàsica

  • Burel F. & Baudry, J. 2002. Ecología del paisaje. Ed. Mundi-Prensa.
  • Fariello, F. 2000. La arquitectura de los jardines. Ed. Mairea Celeste.
  • Gilbert, O. L. & Anderson, P. 2000. Habitat creation and repair. Oxford Univ. Press.
  • Jellicoe, G. & Jellicoe, S. 2000. El paisaje del hombre. Ed. Gustavo Gili.
  • Navés, F., Pujol, J., Argimon, X. & Sampere, L.1995. El árbol en jardinería y paisajismo. Ed. Omega.
  • Baridon, M. 2004. Los jardines. Antigüedad. Extremo Oriente. Abada Editores.
  • Baridon, M. 2005. Los jardines. Islam, Edad Media. Renacimiento. Barroco. Abada Editores.
  • Baridon. M. 2008. Los jardines. Siglos XVIII-XX. Abada Editores.

Preu de matrícula

  • Comunitat universitària i estudiants: 50 euros.
  • Formació permanent de professorat (Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats) i altres: 75 euros.