Universitat de les Illes Balears

- veure díptic -

A les 19.30 hores a l'edifici Sa Riera. C/ de Miquel dels Sants Oliver, 2. Palma

Dimarts 21 febrer. José Luís Peixoto

Galveias, Ponte de Sor, Portugal, 1974. Llicenciat en Llengües i Literatures Modernes. Narrador, poeta i dramaturg. La seva obra narrativa i poètica està recollida en nombroses antologies, tant nacionals com internacionals. La seva obra ha estat traduïda a més de 20 idiomes, i regularment estudiada en diverses universitats de tot el món. Entre les seves obres cal destacar: Morreste-me (prosa, 2000; trad. castellana, Te me moriste, Editora Regional de Extremadura; trad. catalana, Te’m morires, El Gall); Nenhum Olhar (novel·la, 2000; trad. castellana, Nadie nos mira, Hiru; 2a ed. El Aleph); A Criança em Ruínas (poesia, 2001); Uma Casa na Escuridão (novel·la, 2002; trad. castellana, Una casa en la oscuridad, El Aleph); A Casa, a Escuridão (poesia, 2002); Antídoto (prosa, 2003); Cemitério de Pianos (novel·la, 2006; trad. castellana, Cementerio de pianos, El Aleph); Cal (prosa i teatre, 2007); Gaveta de Papéis (poesia, 2008); Livro (novel·la, 2010; trad. castellana, Libro, El Aleph). Ha rebut en tres ocasions el Prémio Jovens Criadores. El 2001 rebé el Prémio Literário José Saramago per la seva novel·la Nenhum Olhar, que va ser inclosa en la llista del Financial Times dels millors llibres publicats a Anglaterra l'any 2007, després d'incloure’s al programa Discover Great New Writers de les llibreries nord-americanes Barnes & Noble. La seva novel·la Cemitério de Pianos rebé el Premio Cálamo Otra Mirada, atribuït a la millor novel·la estrangera publicada a Espanya el 2007. El 2008 rebé el premi de poesia Daniel Faria pel seu llibre Gaveta de Papéis.

Dimecres 22 febrer. Gabriel Magalhães

Luanda, 1965. Llicenciat en Llengües i Literatures Modernes, itinerari d'Estudis Portuguesos i Espanyols, per la Universitat Clàssica de Lisboa. Es va doctorar a la Universitat de Salamanca amb la tesi Garrett e Rivas: o romantismo em Espanha e Portugal, que seria publicada a Portugal per la Imprensa Nacional-Casa da Moeda. Fou professor a la Universitat de Salamanca i actualment és professor del Departament de Lletres de la Universitat de la Beira Interior (Covilhã, Portugal), en el qual va tenir el càrrec de director de la llicenciatura de Portuguès i Espanyol. Ha estat responsable del Proyecto Internacional de Investigación RELIPES (Relaciones Lingüísticas y Literarias entre Portugal y España, que va començar al segle XIX i ha durat fins a l'actualitat). Sobre temes peninsulars també ha publicat Estar Entre (Ed. Celya, 2007). La seva novel·la Não Tenhas Medo do Escuro (Difel, 2009) va obtenir el Prémio de Revelação da Associação Portuguesa de Escritores. Col·labora amb La Vanguardia de Barcelona. La seva segona obra narrativa es titula Planície de Espelhos (Difel, 2010). El 2011, a Alêtheia Editores, es va publicar la seva tercera novel·la, Madrugada na Tua Alma.

Dijous 23 febrer. Joan Manel canta Pessoanes de Ponç Pons

Ponç Pons

Menorca, 1956. Llicenciat en Filologia Hispànica i catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat les narracions Vora un balcó sota un mar inaudible (1981), el llibre de poemes Al marge (1983), la novel·la Cor de pàgina esbrellada (1984), els llibres de poemes Lira de bova (1987), Desert encès (1989), i les traduccions Quatre poetes portuguesos, Premi de la Crítica Cavall Verd. A partir de 1992 comença a publicar contes infantils: El drac Basili, Miquelet el futbolista, El vampiret Draculet, El rei negre, La mar i en Pop i les novel·les Entre el cel i la terra, premi Guillem Cifre de Colonya i Memorial de Tabarka, que s’ha convertit en tot un clàssic juvenil. El 1995 reprèn la publicació de poesia amb On s’acaba el sender, premi Ciutat de Palma Joan Alcover, Estigma, premi Jocs Florals de Barcelona i premi Josep M. Llompart de la Crítica, El salobre (1996), premi Carles Riba, Abissínia (1999), Pessoanes (2003), premi Alfons el Magnànim i Premi de la Crítica de l’Associació d’Escriptors, Nura (2006), Viola d’Or als Jocs Florals de Barcelona, Premi de la Crítica Serra d’Or i Premi Nacional de la Crítica. Ha traduït poesia francesa, italiana i portuguesa, ha publicat l’antologia castellana Llamas escritas (2005), l’obra de teatre Lokus (2009) i el primer volum del seu Dillatari (2005). La seva obra poètica figura a les més importants antologies, ha estat traduïda a diverses llengües i li ha merescut el premi Ramon Llull del Govern balear.

Joan Manuel Escobedo (Joan Manel)

Músic barcelonès, s'instal·la a Mallorca el 1986, després d'haver treballat a Madrid, Bilbao, Barcelona i les Canàries com a músic i director musical d'una companyia discogràfica catalana. El 2003, declarat institucionalment Any Balmes, s'edita el disc Joan Manel canta a Jaume Balmes. El 2004 Joan Manel edita el disc compacte Joan Manel. Miquel Costa i Llobera, 150 anys, un homenatge al poeta mallorquí en el 150 aniversari del seu naixement. El gener de 2005 s'edita el disc Joan Manel. Cervantes avui, amb dotze obres de Miguel de Cervantes adaptades al català i supervisades pel professor Antonio Bernat Vistarini. El 2006 la companyia discogràfica Tumbet Music edita el compacte Joan Manel canta als poetes illencs de l’edat mitjana, amb una selecció de poemes d'autors medievals de les Illes, sota la supervisió del doctor Gabriel Ensenyat Pujol. En el disc Joan Manel. Un segle de poesia de les Illes Balears (2007), Joan Manel posa música i veu a una selecció d'obres de nou autors membres de l'Institut d'Estudis Catalans, amb l'assessorament del doctor Joan Miralles i Monserrat. El 2008 Joan Manel produeix el compacte Joan Manel. Universitat. Els poetes de la UIB, en commemoració del 30 aniversari de la Universitat de les Illes Balears, amb una selecció de poemes escrits por autors lligats a la Universitat durant aquests 30 anys. Joan Manel. Ramon Llull. Medicina de pecat és el títol del disc editat a principi de 2009, al qual segueix Joan Manel. Ramon Llull. Lo desconhort, editat el 2010. Assessorat pel poeta Diego Sabiote Navarro, inicia Vox Insularum, una col·lecció que reunirà algunes de les obres dels poetes més importants de les Illes. El seu darrer disc, Joan Manel canta Pessoanes de Ponç Pons (2012) és una selecció de dotze obres que formen part del llibre homònim de l'autor menorquí.

Divendres 24 febrer. Teresa Rita Lopes

Faro, 1937. Just acabada la llicenciatura (1963), es va haver d'exiliar a París per la seva militància antisalazarista. Jove poeta i autora teatral, va veure com la censura prohibia dues de les seves obres dirigides per Artur Ramos per al Teatre Nacional. Va animar, llavors, un grup de teatre a La Voz do Operário, que va comptar amb el suport de directors amics, ente els quals Rogério Paulo i Armando Cortez. Cercada per la PIDE, aconsegueix fugir a París, on va viure i treballar fins al novembre de 1976. A l'exili va fundar, amb Maria Lamas i Antonio José Saraiva, la secció portuguesa de la Lliga Francesa per a l'Ensenyament Laic, que, durant diversos anys, va organitzar cursos d'alfabetització per als immigrants portuguesos, conferències i un grup de teatre. Fou professora a la Sorbona, on va defensar la seva tesi doctoral (1975) sobre Fernando Pessoa (publicada el 1977, a Portugal, i reeditada, en dos volums, per Éditions de la Différence a París: F. Pessoa et le théâtre de l’être i Fernando Pessoa et le drame symboliste: héritage et création). Va tornar definitivament a Portugal el 1976 i va fer classes a la Universitat Nova de Lisboa, on ha militat com a professora (ara catedràtica jubilada, però sense deixar de fer classes) i investigadora fins ara. El grup que va organitzar per a l'estudi de l'obra pessoana ha publicat una trentena d'obres, després d'una anàlisi acurada dels originals. Aquest grup, molt ampliat, s'anomena avui Instituto de Estudos sobre o Modernismo, amb Teresa Rita Lopes com a directora, tant de l'institut com de la seva revista en línia, Modernista. Ha escrit sempre poesia, contes i teatre, però ha preferit ocupar-se del «bagul» de Pessoa, i deixar la seva obra per a més tard. Quan ja no va poder postposar més aquest «més tard» va començar a ordenar la seva obra, és a dir, a publicar-la. A més de les obres pessoanes en portuguès i francès (edició de textos, assaig, muntatges, un vídeo, una antologia), ha publicat nou llibres de poemes, amb traduccions al francès, italià, espanyol i català, dues antologies de poesia (una en italià i l'altra en francès), cinc volums de teatre, amb algunes traduccions d'algunes peces al francès, espanyol i italià. El seu teatre fou publicat en dos volums amb el títol Teatro Reunido (Lisboa, IN-CM, 2007). Recentment, en edició de la Sociedade Portuguesa de Autores i commemorant els 120 anys de Pessoa, publicà, inspirada en la vida i l'obra del poeta, la peça Véspera de Partida. Moltes de les seves obres dramàtiques i molts dels muntatges pessoans han estat representats a Portugal i a l'estranger. Va rebre premis pels seus assaigs (dos), pels seus llibres de poemes (dos) i el Grande Prémio de Teatro da Associação Portuguesa de Escritores (2001) per la seva obra Esse Tal Alguém. Va obtenir el Prémio de Carreira da Sociedade Portuguesa de Autores el 2010. Ha estat convidada a ingressar a l'Academia de Ciências de Lisboa.